La Mercè 2018 il·lustrada per Sonia Pulido
Autor:  |  Publicat el  | 

Des de fa més de 40 anys la ciutat de Barcelona celebra les Festes de La Mercè, la ciutat s’engalana i es cobreix de música i cultura. Aquest any l’encarregada de dissenyar el cartell de La Mercè 2018 ha estat la il·lustradora i sòcia de l’APIC Sonia Pulido. Si esteu per Barcelona i passegeu pels seus carrers podreu veure els mil i un cartells que la Sonia Pulido ha hagut d’il·lustrar, un total de més de 20 peces, inclòs el cartell principal de La Mercè.

Presentació del cartell a l’ICUB. A l’acte hi van ser l’alcaldessa de la ciutat Ada Colau, el tercer tinent d’alcalde Jaume Asens, la pregonera d’enguany Leticia Dolera i la il·lustradora del cartell Sonia Pulido 


Aprofitant l’ocasió li hem fet algunes preguntes a la Sonia per tal que ens expliqui algunes coses del cartell i la seva experiència:

PREGUNTA: Quines són les primeres sensacions en veure la campanya de La Mercè per tota la ciutat de Barcelona?

És una emoció molt gran. Una emoció viscuda des del primer moment, quan es van posar en contacte amb mi per comentar-me que m’havien triat per fer el cartell d’aquesta edició de la Mercè vaig estar dues setmanes quasi cridant per la casa de tant en tant: què fort, què foort!

Totes les bandes implicades ho hem viscut amb molt d’entusiasme. Tant per part de l’àrea de comunicació de l’Ajuntament, com per la persona pont entre l’Ajuntament i nosaltres (directora creativa del projecte) i l’estudi Workship responsable de tota la gràfica i de la direcció d’art (meravelloses i grandíssimes professionals, la Sara, la Pilar i la Núria) i és clar, jo mateixa.

Fer el cartell de La Mercè és un somni per qualsevol persona que visqui o tingui algun tipus de vinculació emocional amb la ciutat i que es dediqui a la Il·lustració. Molt molt top. I tota aquesta emoció no va minvar en ser conscients del timing (una mica més de mes i mig) i de la quantitat de feina que suposava. La veritat és que jo mateixa sempre havia pensat que la campanya era només el cartell principal i llestos, però són com 20 declinacions en total. Des del principi tot va anar molt rodat i van agradar molt les tres propostes de cartell principal que vam presentar. Al final vaig tenir la sort de ser jo qui triés la que seria la definitiva. I ara veure-la per tota la ciutat… wow. El sentiment es resumeix molt bé en aquesta anècdota: estàvem passejant per la Gran Via amb la meva filla acabades de tornar de vacances i estàvem en èxtasi total veient tots els cartells penjats. De sobte la Júlia es gira, em mira i em diu: “Mama, tinc ganes de cridar enmig del carrer: Tot això ho ha fet la meva mare!!”. Li vaig dir que jo sentia el mateix, hehe.

PREGUNTA: La campanya d’enguany compta d’una peça principal, que és el cartell oficial de les festes, i després hi ha un munt de declinacions que corresponen a àrees i espais d’activitats diferents. Com vas voler plantejar el fil conductor de totes aquestes peces?

El briefing que ens van donar des de comunicació era que el cartell transmetés calidesa, empoderament i festa. Teníem molt clar que la presentació de la dona que seria la Mercè havia de ser potent i enèrgica, però acollidora. Vaig documentar-me sobre la Verge de la Mercè, la història i les diferents representacions iconogràfiques i va ser en aquesta darrera recerca quan vaig topar amb unes imatges que havien de ser claus en el desenvolupament posterior del cartell principal. La Verge apareixia portant un mantell que aixoplugava els fidels. Després em vaig preguntar qui era la Mercè, a dia d’avui, com era… i la resposta a aquesta pregunta era: diversa. No hi ha una única Mercè, n’hi ha moltes i molt diverses. Amb vides molt diverses, d’orígens molt diversos, amb tendències molt diverses, i aquí va ser quan vaig decidir fer la Mercè central amb trets molt neutres i mestissos i tot el seguit del corus de Merceditas que l’acompanyen i que el personatge principal aixopluga. A més, per tot el desenvolupament posterior de les declinacions anava molt bé tenir tots aquests personatges secundaris que ens acompanyarien per tota la ciutat, pels diferents escenaris i activitats. Un munt de dones, de tots colors i procedències per tota la ciutat. La idea va agradar i no van posar cap pega. Recordo que vam sortir de la reunió tan contentes,… La sensació és que ja érem imparables. Va ser un xut d’energia per encarar el munt de feina que hi havia per endavant.

Teníem la nostra Mercè, les nostres Mercès. En un any en què sembla que ja no hi pot haver marxa enrere en la lluita a favor de la igualtat de la dona i contra la discriminació, volíem representar la Mercè com una dona del seu temps, forta, amb els peus a terra, càlida i reivindicativa. M’agrada pensar que va anar a la manifestació del 8 de març i que lluita perquè no hi hagi desequilibris com aquests: de 39 edicions de La Mercè, només hem sigut quatre dones les que ens hem encarregat de fer el cartell. Potser  ara toca un munt d’anys d’autores per posar-nos al dia, no?

PREGUNTA: Creus que la il·lustració és una arma comunicativa imprescindible?

Sí, de manera rotunda i contundent.
Com comunicadores/rs visuals tenim una responsabilitat amb el temps que ens ha tocat viure, ho entenc així. Tenim entre mans una eina que té molt de potencial didàctic, i podem ajudar a canviar coses que no funcionen i a fomentar l’esperit crític. Les nostres imatges són finestres obertes.

Els cartells de la campanya són juganers, divertits, lúdics. Però hi ha missatge darrere, no són només imatges estètiques (o no és la voluntat): la decisió que apareguessin només dones (representacions de La Mercè: dona) transmet un missatge clar: dones cistrans, homosexuals, queer, bisexuals… Perquè no hauria de poder ser? És clar que sí. Sí! Les dones com a guia, les dones protagonistes. I com em comentava una amiga molt estimada aquest matí, són dones de cames fortes, de cuixes potents, que s’arrelen a terra però no estan lligades, són flexibles i lleugeres. Que viuen el moment.

PREGUNTA: El 27 de setembre són els premis Junceda d’il·lustració, creus que és important que existeixin uns premis que donin espai, veu i visibilitat a la professió així com l’existència d’associacions professionals d’il·lustradors?

Són molt necessaris, tant el premi, perquè sempre és molt agradable que els teus companys, que viuen el mateix que tu, les pors, les reivindicacions, les alegries, les incerteses, els desenganys, l’eufòria, considerin que el teu treball és digne de ser premiat com que hi hagi un lloc, físic a on anar i trobar-nos els uns amb els altres, compartir tot el que he comentat abans i, en aquesta professió que pot ser tan solitària, sentir que estàs en companyia.

En aquests darrers 3 anys l’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta clara per la il·lustració. Pel cartell de La Mercè han passat previament Miguel Gallardo, Xavier Mariscal i ara Sonia Pulido.
Avui divendres comencen les festes de La Mercè 2018 hi haurà activitats per tota la ciutat fins el dilluns 24.
Us convidem a passejar-vos per la ciutat, contemplar totes les mercès de la Sonia Pulido i gaudir com mai de la festa.

Un comentari a “La Mercè 2018 il·lustrada per Sonia Pulido

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *